27 de febrer 2009

El bloc d'en Jep

Alguns ja coneixeu en Jep Ferret, l'autor dels autodefinits d'El Periódico i de la web Crucigrama Exprés. Ara resulta que en Jep ha estrenat bloc, però com que el noi és així, d'aquesta manera, com és ell, com si diguéssim, no n'ha dit res. I com que nosaltres som uns pesats, ara en fem publicitat. Aquí el teniu:
http://crucigramaexpres.blogspot.com/


Llegiu-lo, que val la pena. No us perdeu l'article sobre com fer un crucigrama. I també descobrireu que ara en Ferret té un club de fans al Facebook!

23 de febrer 2009

IV Jornades Africanes

Finalment ens vam poder trobar, en Jordi Cairol i jo, per a fer les IV Jornades Africanes™. Si a la primera edició ens vam traslladar a l'Àfrica desconeguda (per als europeus, és clar) amb el Source of the Nile, a la segona vam recordar el terrible conflicte angoleny amb l'Angola i a la tercera vam visitar Khartum amb el Remember Gordon!, aquesta vegada vam anar a Sud-Àfrica amb el Bittereinder i a Togo amb el Togoland 1914.

Vam començar la sessió amb el Bittereinder. Es tracta d'un joc d'en Hjalmar Gerber sobre la II Guerra Anglobòer, publicat l'any 2000 per Microgame Design Group i reeditat el 2005 per Against the Odds, que és l'edició que vam utilitzar. És un joc a nivell estratègic, molt asimètric (com ho fou el conflicte), amb regles breus i força simples, però que pot donar molt de joc i de maldecaps a ambdós jugadors.

A Ciutat del Cap es pensaven que seria bufar i fer ampolles...

El jugador bòer comença amb una clara superioritat numèrica i una gran capacitat de moviment. Durant els primers tres torns ha d'aprofitar-ho per intentar fer baixar la moral britànica i esperar que els setges que hagi iniciat es resolguin favorablement. Si l'estratègia inicial no dóna una ràpida victòria bòer, aquest ha de canviar totalment d'enfocament, perquè la màquina imperial britànica comença a abocar tropes i més tropes a la zona. El bòer, llavors, ha d'oblidar-se de setges i de batalles reglades i dedicar-se a aprofitar la seva major capacitat de moviment per intentar resistir sense que el seu compromís bèl·lic baixi a zero i sense perdre massa unitats.

A la primera partida, en Jordi Cairol, que duia els britànics, va deixar que la seva moral caigués lleugerament i quan, al tercer torn, es van resoldre els setges per primera vegada, la moral britànica va caure a zero. Total, victòria bòer al tercer torn. Ni en Baden-Powell, organitzant partits de criquet i obres de teatre al setge de Mafeking, van evitar la derrota.

A la segona partida el britànic ja no va deixar caure fàcilment la seva moral i va resisitir bé els atacs bòers fins que als torns 3 i 5 va començar a arribar el gruix dels reforços. No va haver-hi res semblant a la batalla de Colenso i vam començar a fer una mica el gat i la rata. Malauradament vam haver d'aturar la partida al 8è torn, però les coses no anaven gaire bé per als bòers. Encara tenien moltes unitats militars, però la caiguda de Bloemfontein, capital de l'Estat Lliure d'Orange, havia estat un cop dur, i el baix compromís militar implicava no poder fer gaire combats.

En Cairol tem una setmana negra... que no es produirà

En definitiva, el joc ens va agradar força a tots dos. Malgrat que la resolució dels combats és molt "tot o res" (un sistema que en general no m'agrada massa), la mecànica global capta molt bé l'asimetria del conflicte. El britànic aviat té una gran superioritat numèrica, però ha d'estar sempre amb un ull clavat al marcador de moral i impedir que baixi per sota de 6, mentre amb l'altre ha de vigilar els moviments sempre ràpids dels comandos bòers. El bòer ha de saber limitar els seus atacs per no esgotar el compromís bèl·lic i aprofitar la seva rapidesa.

Entremig dels dos Bittereinder vam fer una nova partida del Togoland 1914. Es tracta d'un joc de Dennis Bishop publicat per Khyber Pass Games el 2002 que tracta l'ocupació de la colònia de Togo, la joia dels Schutzgebiete, les colònies alemanyes, per part de tropes britàniques i franceses. És un joc a nivell operacional, amb regles simples i que es pot enllestir en una hora. Ha rebut crítiques per ser massa lineal, però les partides només resulten lineals si ambdós jugadors es dediquen a seguir les estratègies més evidents, que no satisfaran a cap dels dos. Personalment trobo que, dins la senzillesa de les regles i de la limitació de possibilitats, funciona prou bé, té una rejugabilitat acceptable i posa en evidència les dificultats de subministrament de les campanyes africanes.

El gran problema del joc són unes regles amb aspectes absurds i forats evidents que cal solucionar sempre sobre la marxa. Ara bé, el punt més feble és que si els jugadors fan allò que han de fer, sense cap bestiesa, al final el joc es decideix per la tirada d'un dau, en el darrer combat a les portes de Kamina. Si ambdós jugadors han estat mínimament acurats aquest combat serà en una proporció de forces de 3 a 1 per a l'alemany: si en l'atac l'aliat obté un 4 ha guanyat, en cas contrari, guanya l'alemany. Una situació poc satisfactòria per a un joc que, d'altra banda, resultaria molt atractiu.

En Jordi prepara el Togoland, després del fracàs a Sud-Àfrica

19 de febrer 2009

Una oportunitat perduda?

Com a físic i aficionat als jocs, he de lamentar una possible oportunitat perduda en el món dels jocs i la ciència. L'American Institute of Physics, institució que entre altres coses es caracteritza per un gran esforç de popularització de la ciència, acaba d'editar un conjunt de dues baralles franceses amb imatges de físics famosos (una baralla per a físics anteriors a 1960 i una altra per a físics actuals). Les baralles estan acompanyades de llibrets biogràfics, com diuen ells, to maximize educational value.

Les baralles tenen la seva gràcia, especialment per a un físic, i s'hi pot trobar a l'Albert Einstein com a rei de piques, la Marie Curie com a reina de diamants o en Hendrik Antoon Lorentz com a l'as de trèbols (qui deu ser el jòquer? En Richard Feynman? realment li escauria, oi?).

Ara bé, posats a editar una baralla francesa com n'hi ha cinquanta-mil d'altres, hagués estat fantàstic que a l'AIP haguéssin fet un pas més agosarat i haguéssin decidit editar un petit joc de debò. Evidentment, la cosa resultaria força més cara, però no deixes de pensar «llàstima!» quan veus que aquests productes promocionals relacionats amb el món del joc mai no passen d'una baralla de cartes o del Monopoly o l'oca de torn adaptats convenientment. Encara els haurem de proposar aquell vell joc relacionat amb la ciència que tenim agafant pols dins d'un calaix...

[Imatge de l'American Institute of Physics]

18 de febrer 2009

La batalla de Talamanca

Aquí teniu l'amic Xavi Rubio, tot un crack, parlant de la batalla de Talamanca:



Nota: no hi ha ningú que mogui el pirulo com ell...

05 de febrer 2009

3r concurs de creació de jocs «Ciutat de Granollers»

Ja n'havíem parlat fa unes quantes setmanes, però ara tenim el cartell:


Per si no esteu al cas: es tracta de la tercera edició del concurs de creació de jocs «Ciutat de Granollers», que organitza l'Oriol Comas dins de la Fira Jugar X Jugar, que se celebrarà a Granollers del 21 al 24 de maig. Com diu l'Oriol sobre el concurs: «Creiem que ja va agafant volada, pel nombre i la procedència dels participants (en la primera edició vam rebre 32 jocs i en la segona 57, d'Espanya, però també d'altres països) i perquè en la nostra curta història, un joc premiat a Granollers ha estat publicat (22 manzanas, a l'editorial francesa Cocktail Games)».

I aquest any els premis són encara més sucosos: 500 euros, una nit d'hotel i un val de 400 euros en jocs de la botiga online Masqueoca per al guanyador, i 250 euros per al segon classificat.

Si voleu participar-hi, teniu temps fins el 20 de febrer! Afanyeu-vos, que ja queda poc! (les bases del concurs, aquí).