Essen?

Bé, ja he tornat d'Essen i se suposa que tothom que torna d'Essen ha d'explicar les seves experiències, no? Però el cert és que em fa molta mandra; què explico? el que he comprat? el que he vist? uf, no sé... ja he dit que em fa mandra. A més, la setmana vinent ja tindré força coses més interessants per explicar, ja ho veureu, ja... una recomanació: diumenge a la tarda, mireu el web TricTrac.

Així, doncs, en lloc d'explicar res, us deixo amb una foto:

Què esperàveu? Essen? Ja he dit que nooooo... Maca, la foto, del blog d'en Phil Plait (tradueixo):

«Agafeu quatre llunes, uns quants anells, un vehicle espacial de la mida d'un autobús i barregeu. Què obteniu? Magnificència! Aquesta espectacular foto és de la nau Cassini, en orbita al voltant de Saturn. La lluna més gran és Tità, i quan dic gran, vull dir més gran que Mercuri. Prou gran per tenir una atmosfera de nitrogen, clarament visible a la imatge. La lluna brillant davant de Tità és Dione, amb una superfície gelada, blanca i brillant. A la dreta, just per l'exterior dels anells, la petita i allargassada Pandora. I la quarta lluna? On és? És Pan, el diminut punt blanc en l'espai buit entre els anells, a l'esquerra, amb prou feines visible en aquesta foto; cosa comprensible, ja que Pan fa menys de 30 km de diàmetre i la foto està presa des de 2 milions de km. M'encanten aquestes imatges; ens recorden que després de 7 anys de la Cassini passejant-se pel sistema de Saturn, encara tenim moltes coses per veure i meravellar-nos.»

Com sempre, la sensació de meravella, allò que en anglès diuen el sense of wonder, que ens proporciona l'exploració espacial és inesgotable.

Apa, fins aviat!