Una descoberta «low-tech»

El dia de Sant Esteve, mentre em cruspia els sis canelons amb què finalment acabava la trilogia nadalenca familiar (ja sabeu, un periple inacabable!), vaig tenir el plaer de conèixer el Kris De Decker. Aquest flamenc d'Anvers, periodista freelance que es defineix belga i que treballa des dels turons d'Ocata (El Maresme), em va obsequiar amb una conversa agradable i em va saber explicar clarament alguns dels principis d'aquest corrent alternatiu que s'oposa a acceptar un món massa esclau de la supertecnologia. Crec que en Kris té molta raó i potser ja va essent hora que els humans aprenguem a raonar, discutir i fer les coses sense presses, tot alliberant-nos de les nostres fantasies de modernitat banal i sense deixar-nos enlluernar per la tecnologia més sofisticada.

I és que, potser, sense saber-ho, el nostre projecte Vexillum també forma part d'aquest pensament «low-tech». O no?

Us convido a visitar la revista online del Kris, el Low-tech Magazine. El seu darrer article sobre el telègraf òptic europeu del s. XVIII és francament interessant. Bona lectura!!

Cinc mil anys jugant

Està clar que l'Oriol Comas no sap estar-se ni cinc minuts quiet. Per això el proper dijous 13 de desembre inaugura una nova exposició sobre el món del joc, de la qual n'és el comissari. Es tracta de Cinc mil anys jugant, exposició organitzada pel Museu del Joguet de Catalunya i que es podrà veure a la sala d'exposicions de Caixa Manresa, a la Plana de l'Om de Manresa.

Aquesta vegada l'Oriol ens ofereix un recorregut per una bona mostra dels diferents jocs de tauler de la història, des d'un dels primers, el Joc Reial d'Ur, fins als més actuals. Per si no n'hi hagués prou, però, a més de conèixer jocs, l'Oriol també ens proposa jugar-ne, de manera que si passeu per l'exposició tindreu l'oportunitat de jugar a diferents jocs tradicionals i moderns, com el joc Puigcardener, un ràpid joc per a quatre jugadors ambientat en la fundació de la ciutat de Manresa.

L'exposició estarà oberta fins al 27 de gener, o sigui que no teniu excusa per no anar-hi, oi que no?

Premiats!

Bones notícies! El PatimPatamPatum acaba de guanyar la VI edició del Concurs de Creació de Jocs de la Fira JocJoc de Tona! No cal dir que estem molt i molt satisfets d'aquest premi, que també és d'en Jaume Carbonell, l'il·lustrador del joc, i d'en Jordi Roca, el dissenyador gràfic.

El proper diumenge, dia 2 de desembre, es celebrarà a Tona la Fira JocJoc d'enguany i tindrà lloc l'entrega del premi cap a la una del migdia. Si voleu celebrar-ho amb nosaltres, us hi esperem!

Des d'aquí també volem felicitar a en Josep Maria Allué i el seu Tobynstein, guanyador de l'accèsit del Concurs i a qui també podreu trobar a Tona el proper diumenge.

Llibres i jocs

No és gaire habitual trobar llibres sobre jocs (tot i que potser encara ho és menys trobar jocs sobre llibres); per això sempre és agradable comentar l'aparició d'una nova col·leció de llibres sobre el tema. Bé, corregeixo, de fet ja fa temps que van aparèixer els primers llibres de la sèrie, però ahir, 20 de novembre (quina data, també...) es va fer la presentació oficial a La Casa del Llibre de Barcelona.

[Foto d'en Fran Garea]

Es tracta d'una col·lecció de llibres sobre jocs i altres entreteniments publicada per RBA i dirigida per l'Oriol Comas. S'hi pot trobar una mica de tot: entreteniments matemàtics, mots encreuats, sudokus i altres variants, jocs de cartes, jocs de llapis i paper, etc. De moment han aparegut els següents llibres:

• Matemáticas para divertirse, de Martin Gardner. Llibre d'entreteniments matemàtics.
• Acertijos, desafíos y tableros mágicos. Una selecció dels millors problemes de lògica de Henry Dudeney, autor d'entreteniments matemàtics a principi del segle XX.
• Piensa bien y acertarás, de Fortuny. Una selecció dels millors mots encreuats de l'admirat, i alhora odiat, creador dels encreuats en castellà de La Vanguardia.
• Inteligencia instantánea, de Jaime Poniachik. 101 problemes de lògica.
• ¡Más adictivos que el sudoku! Nous entreteniments japonesos de lògica.
• Un montón de juegos, de Sid Sackson. Extraordinària col·lecció de jocs fàcils de fer-se a casa.
• Los acertijos de Sam Loyd. Un clàssic dels problemes de lògica de final del segle XIX.

De tots aquests el més interessant, des del meu punt de vista és, sens dubte, el Un montón de juegos, la traducció del clàssic A Gamut of Games del Sid Sackson, incansable creador de jocs, entre els quals dues perles com l'Acquire i el Can't Stop. El llibre conté bàsicament jocs del mateix Sackson, però també algunes meravelles d'altres autors, com el Lines of Action de Claude Soucie o el Crossings de Robert Abbott.

Aviat en sortiran més, i ja us mantindrem puntualment informats, que els dos membres de Vexillum hi tenim un interès, diguem-ne, "especial"... ja ho veureu!

Essen und spielen

Amb una mica de retard, però finalment em decideixo a escriure les meves impressions del meu segon Essen i el primer amb unes certes intencions "professionals".

Per a aquells que no ho sàpiguen, la fira internacional de jocs d'Essen (els Internationale Spieltage SPIEL) és la fira més important del món pel que fa als jocs de taula. És un veritable punt de trobada d'editors, autors i distribuïdors, grans, petits i "independents" i un moment en què es presenten nombroses novetats, esperades amb delit pels aficionats. Com diu en Josep de Vilanova, és La Meca de qualsevol aficionat als jocs de taula, el lloc al qual cada any s'hauria de peregrinar per gaudir de quatre dies en què tot, absolutament tot, gira al voltant dels jocs de taula. Per això res millor que titular aquesta entrada Essen und spielen, és a dir, "Menjar i jugar", perquè què més es fa durant aquests dies (dormir, potser?).

Aquesta vegada els dos components de Vexillum no només hi anàvem com a diversió sinó també com a professió: ens havien d'entregar les 8 primeres unitats del PatimPatamPatum i havíem de presentar la criatura a alguns reviewers internacionals. Malauradament no vam ser a temps de tenir un estand a la fira i, encara pitjor, en Marià va haver de quedar-se a Barcelona quan ja érem a l'aeroport.

La fira sempre impressiona, malgrat que ja te la coneguis de memòria, i per això, dijous a la tarda, quan vaig arribar, vaig estar voltant pels pavellons sense saber gaire què fer ni on anar, simplement voltant, embadalit i mig estabornit. Però hi havia feina: a l'estand d'AbacusSpiele m'esperava una caixa amb 8 flamants PatimPatamPatum acabats de sortir del forn. El primer que vaig fer (no ho vaig poder resistir) és anar a seure al hall de recepció i obrir el primer PatimPatamPatum "de debò". La impressió no podia ser més bona, la qualitat dels materials era tal com esperàvem, la gent de LudoFact havia fet una feina excel·lent. Això, combinat amb aquella olor de joc nou acabat d'obrir i estar al mig de la fira d'Essen amb el nostre primer joc era una sensació extraordinària; sensació que malauradament el Marià va haver de compartir per telèfon i amb el cap en altres històries.

Ara haig de dir que, malgrat que cada dia duia la càmera de fotos amb les millors intencions, no vaig fer una sola foto dins de la fira; anava tan carregat cada dia amb els jocs amunt i avall que mai no pensava a fer les fotos de rigor. Només vaig fer quatre fotos als PatimPatamPatum aquella mateixa nit, mentre descansava a l'apartament del nostre bon amic Manfred:


Si voleu veure fotos de la fira, podeu consultar el bloc d'en Roberto o els informes i enllaços a Boardgame News, per exemple. Però bé, divendres començaven les relacions públiques per al PatimPatamPatum... i les compres de jocs! Pel que fa a la primera cosa, i gràcies a l'Oriol Comas, vaig poder oferir el joc a en Phal (el de la gran web francesa sobre jocs TricTrac) i a en Bruno Faidutti, així com també a la gent de la ludoteca de Boulogne-Billancourt. També tenia programada una partida de demostració amb dos nois alemanys, però malauradament no vam saber trobar-nos (el problema de no disposar d'estand i haver de buscar un lloc a la sempre plena cafeteria). Entre una cosa i una altra vaig aprofitar per fer una visita als txecs de Czech Games Edition i fer-me amb una còpia del seu League of Six, que m'havia semblat molt interessant i li tenia posat l'ull. També vaig passar per l'estand de Giochix per fer-me amb un Medievalia i de pas vaig poder fer contactes més "professionals" amb aquests italians, que al seu torn em van posar en contacte amb els de daVinci Games; la cosa no va anar més enllà però bé s'havia d'intentar, no?

Dissabte era el gran dia: havíem quedat per fer una partida del PatimPatamPatum amb en Greg Schloesser, un dels crítics més reconeguts en aquest món dels jocs de taula. Abans, però, vaig aprofitar per carregar una mica més la maleta de jocs i comprar-me el King of Siam de la gent d'Histogame, obligat després del bon regust que em va deixar el seu anterior Friedrich. I una altra escala obligada dins dels pavellons era l'estand de Sierra Madre Games, on vaig xerrar una estona amb en Phil Eklund, que em va explicar la seva nova creació: Origins: How We Became Human, un joc que intenta reproduir l'evolució humana i segueix en la línia del seu American Megafauna. Sens dubte, així que puguem fer-ne una partida, apareixerà en aquest bloc dins de la nostra sèrie d'articles sobre jocs i ciència.

I finalment vam fer la partida estrella, amb en Greg Schloesser, en Christwart Conrad i els nostres amics cordovesos. La cosa va anar prou bé, crec que l'explicació resultà entenedora i el joc es desenvolupà amb prou soltura. Si a en Schloesser i a en Conrad els va agradar o no ja ho veurem; són prou diplomàtics com per quedar bé. En qualsevol cas la feina ja estava feta i ben feta. La resta ja no depèn de nosaltres.


Diumenge, tranquil·litat i bons aliments. És el dia en què cal anar a buscar les ofertes de darrera hora, però jo ja no volia carregar més jocs i després dels compromisos dels dies anteriors, volia gaudir de la fira sense atabalar-me. Evidentment, va caure algun joc: el Papillons de l'Oriol i un filler simpàtic que vaig trobar a darrera hora a l'estand de Z-man Games, Pick & Pack. Evidentment, hi havia molts jocs que hagués volgut provar i potser comprar: les estrelles de la fira, com el Cuba, l'Hamburgum o l'Amityis; el Patrizier d'en Michael Schacht; el Container d'en Benno-Delonge; algun altre dels txecs (dels txecs I i dels txecs II, ara que van separats); un parell que em cridaven l'atenció d'editors independents: el Moai i el Wadi; els sempre interessants d'en Martin Wallace, aqust any amb el Brass i una reedició del Mordred; el Key Harvest; l'Agricola; el Tzaar; els d'en van Morsel, que aquest any feia una mena de 2x1... en fi massa coses.

Ara a esperar i preparar la fira del 2008! Hi anirem i, amb una mica de sort, potser tindrem estand i tot... queda un any per aconseguir-ho!

Essen, finalment!

Benvolguts,

Malgrat no he pogut anar a Essen per problemes d'ultimíssima hora, us diré que el nostre amic Marc sí que ha anat a Alemanya i ha rebut les primeres unitats del PatimPatamPatum. Sembla que està encantat amb la qualitat final del producte i ens confirma que realment sembla un joc de debò ;-)
Vaja... no ho hem fet pas malament i hom diria que hem aconseguit allò que preteníem!

Em diu el Marc que hi ha curiositat i molt d'interès al voltant del nostre joc. Alguna cosa va bullint dins l'olla i esperem impacients que el senyor Figueras torni de Westfàlia del Nord per explicar-nos un munt de coses, amb tots els pèls i senyals!

Visiteu-nos la setmana vinent i podreu saber-ne més.

Salut!

Tres dies (entre Còrdova i Essen)

Efectivament, tres són els dies per descansar treballant entre el Festival de Juegos de Mesa 2007 a Còrdova, organitzat per la gent de Jugamos Tod@s, i la Fira de Jocs d'Essen.


Per començar, doncs, parlem del Festival de Còrdova, al qual Vexillum assistia per primera vegada, en una esgotadora visita llampec el dissabte 13, anant i tornant de nit en tren. El lloc on es celebrava el Festival era fantàstic, el claustre de l'antic convent de la Mercè, actualment seu de la diputació provincial; però el que més ens va agradar de la cosa fou la gran quantitat de gent que hi havia, especialment gent externa als cercles habituals del món dels jocs. Vam veure moltes famílies i grups d'amics que simplemen entraven al claustre, miraven una mica, demanaven un joc de la gran ludoteca de Jugamos Tod@s i es posaven a jugar. A diferència d'altres reunions d'aquest tipus, on sovint hi ha el risc de semblar una trobada friqui, d'àmbit reduït i hiperespecialitzat, amb els mateixos de sempre i impenetrable a qualsevol passavolant, en aquest cas la trobada fou extraordinàriament oberta i fresca, cosa que és molt agradable i reconfortant. Els nois de Jugamos Tod@s han fet una feina excel·lent. Cal dir que també hi havia el mestre Reiner Knizia com a convidat estrella, un altre encert de la colla cordovesa.

Durant els actes del Festival, a més de presentar les nominacions al Juego del Año en España, també es concedí el premi Jugamos Tod@s a l'autor de l'any que anà a parar a l'Oriol Comas i en Jep Ferret, pel seu joc Pròxima Obertura, el premi Jugamos Tod@s-net a la tasca en favor dels jocs a Internet, que anà a parar a José Carlos de Diego i el seu fòrum BSK i a en Bascu pel seu bloc Charlas desde Mecatol Rex. També es presentaren dos nous jocs que fan venir salivera: l'España 1936 de l'Antonio Catalan i el 1936 Guerra Civil de l'Arturo Garcia, que vaig tenir l'oportunitat de provar amb el mateix autor. I evidentment, tal com estava programat, també es presentà el PatimPatamPatum ;-) amb el qual vam fer alguna partida de demostració.


En definitiva, una excel·lent trobada, de la qual no vam poder gaudir-ne tot el que haguéssim volgut. Està clar que l'any que ve haurem de tornar-hi amb més calma i poder visitar la mesquita no només per fora...

Les regles del PatimPatamPatum

D'aquí a un mes, aproximadament, ja tindrem el PatimPatamPatum a les mans, acabat de sortir del forn. Per anar fent boca, però, ja podeu baixar-vos i llegir les regles del joc. Les podeu descarregar seguint el següent enllaç:

- descàrrega de les regles del PatimPatamPatum

on trobareu les regles en catala i en castellà (les versions anglesa, francesa i basca arribaran aviat) i també trobareu unes regles alternatives per a l'inici del joc, destinades als jugadors més "estratègics".

El fitxer per descarregar està format per tres DIN A4 que queden ben macos un cop imprimits, però a la caixa del joc les regles les trobareu en un tríptic encara més maco, que té aquest aspecte:


Esperem que us agradin!

Essen SPIEL 2007

Ja queda menys d'un mes per anar a la fira de jocs d'Essen. Hi serem del 18 al 21 d'octubre i, si tot va bé, aquell dijous rebrem els primers exemplars del PatimPatamPatum directament de la gent de LUDO FACT.

Us en mantindrem informats!

Ens veiem a Manresa

Aquest divendres, partides de demostració del PatimPatamPatum a la Plaça Major de Manresa. Si hi passeu, allà ens trobareu entre les 17.30 i les 20.30.

Tot plegat, dins dels actes de la 5a edició de la Setmana de Jocs al Carrer. Per a aquests dies s’hi han preparat moltes activitats lúdiques que ompliran diverses places del barri antic de la ciutat bagenca, en horari de tarda (per a totes les edats) i de vespre-nit (per a joves i adults). Entre altres, podreu gaudir de partides de jocs esportius, de cucanya, tradicionals, de tauler, d’habilitat, d’enginy, etc., tot ben preparat i dinamitzat per un equip de monitors del Club del Joc del CAE.


Si voleu informar-vos-en amb més detall, consulteu el programa aquí.

El meu primer Sant Fèlix

Ahir, diada de Sant Fèlix, els Castellers de Vilafranca van carregar el 4de9 amb agulla. Va ser molt emocionant, tant com la torre de 9 amb folra i manilles i el pilar de 8 amb que van concloure una diada fantàstica.

Llàstima del 3de10 que no va poder ser... però estic segur que durant els pròxims cinquanta anys el veuré carregat i descarregat un munt de vegades!

VI-LA-FRAN-CA!! VI-LA-FRAN-CA!!

Oh, tetera voladora...

Tinc moltes ganes de llegir el llibre El miratge de Déu, d'en Richard Dawkins. De moment, aquí teniu un aperitiu per anar fent boca.

Plaça de Sant Francesc

Som al final de la tercera ronda. S'acosta el moment de ballar els darrers salts i sembla que hi haurà unes quantes empentes a la plaça de Sant Francesc...

Patumaires fent cua

A la plaça de Sant Joan no cap ningú més...

Com per art de màgia...

Tot imitant el fantàstic doctor Frankenstein, s'acosta el moment d'infondre nou vigor i vida dins la caixa de la nostra criatura monstruosa. El PatimPatamPatum ja és complet i ara cal cosir-li els traus i tot allò que encara està embastat després de l'operació de cirurgia estètica.

Ben aviat, la criatura cobrarà vida als tallers d'impressió de la casa alemanya LUDO FACT. Abans, però, les mans del pintor Jaume Carbonell li van donar cara i ulls. I els retocs i el bon criteri d'en Jordi Roca han acabat de pulir tot allò relacionat amb el disseny gràfic d'aquesta bèstia dissoluta. Per acabar-ho d'adobar, les ments perverses i malaltes d'en Marc Figueras i en Marià Pitarque són les responsables de tot plegat... que no ens passi res!! :-)

Aquí us deixem una imatge del tauler i d'algunes de les cartes del joc:

La nova generació de jugadors (o no)

Doncs sí, estimats amics, comença una nova generació de jugadors amb el naixement del Pau, el dia 7 d'agost.


Serà un eurogamer o un wargamer? o més aviat acabarà odiant els jocs de tant sentir el pesat del seu pare i el tiet Marià parlant de meeples, d'hexàgons, de zones de control i de si tal joc és de majories, de gestió de recursos o de vés a saber quin altre concepte obscur i tirant a freaky.

En fi, ja veurem, de moment haig de començar a aprendre a gestionar els meus recursos per poder tenir temps per al Pau però també, de tant en tant, per a una petita sessió lúdica. Això sí que és un joc d'estratègia i la resta són tonteries.

Apa, fins al proper bolquer... vull dir... joc.



************* ><)))º> *** <º(((>< *************

I el tiet Marià fent d'Spielberg:

Angola

Feia molt de temps que teníem pendent una partida a l'Angola, un joc de Ragnar Brothers. A l'hora de simular el conflicte armat que esclatà el 1975 en aquest país africà, en Marc i en Jordi Cairol s'aliaren per controlar l'MPLA-FAPLA, mentre que en Jordi Roca i jo els vam plantar cara, posant-nos a a la pell dels líders de l'FNLA i la UNITA, respectivament.

Només vam poder jugar 4 dels 10 torns possibles, temps suficient per discutir els dubtes de les regles, copsar l'escalada de violència que va patir el poble angoleny (una joguina en mans dels interessos polítics internacionals en plena guerra freda) i adonar-nos que es tracta d'un joc molt interessant en què es plantegen una sèrie de qüestions tàctiques i logístiques que fan que la presa de decisions de comandament encertades sigui cabdal, sense oblidar una bona intuició que permeti anticipar-te o contrarestar l'estratègia dels rivals.

En definitiva, ens hem quedat amb ganes de jugar una partida sencera, la qual cosa esperem poder dur a terme ben aviat.

PatimPatamPatum

Estem treballant perquè el PatimPatamPatum quedi ben bonic.
Aquí teniu una mostra de com serà la caixa... esperem que us agradi!

Reis i reines, greuges...

Els pressupostos generals de l'Estat espanyol contemplen una partida específica per fer front a les despeses de la Casa Reial. Concretament, per a aquest 2007, els Borbons disposen de 8,28 milions d'euros, als quals s'han d'afegir altres 5,82 milions que donen suport a la gestió administrativa de la "Jefatura del Estado".

Això sí que és insultant i ofensiu, i no pas certes caricatures i acudits!
I és que no es poden demanar "peres a l'om"...

Les dames, resoltes

Si us dic que s'acaba d'obtenir un resultat important en teoria de jocs combinatòria potser no us impressionaré gaire; però potser si us dic que s'ha aconseguit solucionar el joc de dames us picarà un xic més la curiositat, no?

Per començar cal explicar dues coses. En primer lloc de quines dames parlem; les dames són una família de jocs amb moltes variants, aparentment no gaire diferents però prou des d'un punt de vista matemàtic com perquè no sigui trivial ampliar els resultats obtinguts per a una de les variants a totes les altres. En aquest cas es tracta de les dames angleses, que es juguen en un tauler de 8x8, amb les dames movent-se només una casella endavant o endarrere i sense bufar.

També cal explicar què s'entén per resoldre un joc matemàticament. Un dels objectius de la teoria de jocs combinatòria és determinar el valor d'un joc, és a dir, el resultat a què s'arriba suposant que els jugadors fan sempre la millor jugada possible en cada moment (és a dir, són el que s'anomena "jugadors perfectes"). Aquest resultat pot ser: el primer jugador guanya, el primer jugador perd o hi ha empat. En aquest sentit és útil la classificació feta per L. V. Allis, vàlida per a jocs de dos jugadors, de suma nul·la (si un guanya, l'altre perd) i amb informació perfecta (els dos jugadors coneixen en tot moment els moviments que ha fet l'altre):

• Un joc està molt feblement resolt quan se sap quin és el resultat però no se sap com obtenir-lo. Per exemple, es pot saber que existeix una estratègia guanyadora (una sèrie de moviments que fan que un jugador guanyi la partida, independentment de què faci l'altre jugador) però no se sap quina és aquesta estratègia. En aquest grup tenim diversos jocs, com ara l'Hex amb taulers superiors a 6x6 hexàgons o el Fanorona.


• Un joc està feblement resolt quan se sap quin és el resultat, com sempre suposant jugadors perfectes, i també se sap com obtenir el resultat. En altres paraules, la resolució feble proporciona un algoritme que, si s'aplica, garanteix la victòria d'un jugador o l'empat. Un exemple d'aquest cas és el Go Moku.


• Un joc està fortament o completament resolt quan se sap quin és el resultat, se sap com obtenir-lo i, a més, es coneixen totes les possibles posicions que es poden donar en el joc, de manera que també es pot obtenir el resultat per a qualsevol posició durant el joc. L'aualé, un dels jocs de mancala, és un joc completament resolt, com també ho són el tres en ratlla o el marro de nou.

Pot semblar estrany el cas de resolució molt feble; realment es pot saber quin és el resultat d'un joc sense saber com s'arriba a aquest resultat? Doncs sí, i, de fet, en matemàtiques són molt habituals els "teoremes d'existència", resultats que demostren l'existència de tal o qual solució a un problema, però sense poder determinar quina és aquesta solució. El fet que un joc estigui molt feblement resolt és força important matemàticament però, des del punt de vista dels jugadors, no els ajuda en res, precisament perquè no diu com és la possible estratègia guanyadora. Això, però, no li treu en absolut l'atractiu matemàtic al tema i, de fet, per demostrar l'existència de solució m'agraden especialment els arguments "de robatori d'estratègia", un tipus de demostració per reducció a l'absurd.

Bé, amb tot això ja podem anar a la notícia: el joc de dames angleses s'ha resolt feblement i el resultat és un empat. El resultat ha estat obtingut per Jonathan Schaeffer i col·laboradors i s'ha publicat a la revista Science. És un resultat important, perquè es tracta del joc més complex, pel que fa a posicions possibles, resolt fins ara, amb 5·10²⁰ posicions possibles (500 trilions, poca broma...). La demostració consisteix en l'obtenció per ordinador d'una estratègia explícita que mai perd, de manera que, com a mínim, sempre es pot obtenir un empat contra qualsevol oponent, jugant amb blanques o amb negres. Potser un altre dia comentarem amb més detall com són aquest tipus de demostracions i en quins mètodes es basen (mètodes de força bruta, basats en coneixement, etc.), així com també la polèmica per la validesa de les demostracions per ordinador (o numèriques) respecte a les demostracions analítiques (les "de tota la vida").

Ara, però, centrem-nos en el treball de Schaeffer. L'obtenció de l'estratègia s'ha aconseguit determinant conjunts de finals de partida amb poques peces, de manera que una posició anterior pogués simplificar-se a una altra de menys complexa ja inclosa en el conjunt de finals. Així successivament, en un procés que en bona part va des de finals de partida cap a la posició inicial (recerca inversa, o backward search), s'anaven comprovant totes les posicions possibles i es comprovava si el moviment era guanyador, perdedor o forçava un empat (ara en una recerca endavant, o forward search). L'equip de Schaeffer va utilitzar uns 200 ordinadors treballant a temps complet, posteriorment reduits a uns 50 més potents. Aquest procés "cap enrera" no es fa totalment a base de força bruta, però, ja que els investigadors sovint podien anar eliminant, amb diversos criteris, certes branques de l'arbre de jugades que no calia explorar.

Ara només cal esperar el següent resultat similar per a jocs amb una major complexitat de càlcul. Un dels més prometedors és l'Othello, amb un nombre de posicions de l'ordre de 10²⁸. Està clar que els escacs encara hauran d'esperar uns quants anys, i encara més el Go, que amb 10¹⁷² posicions possibles, desafia les capacitats d'anàlisi actuals. Recordem que en cap d'aquests jocs se sap si, suposant jugadors perfectes, la partida acaba en victòria per a un o l'altre jugador o en taules.

Circus Maximus: torn II

La nostra partida Romani ite domum, via cyberboard, ha arribat al final del segon torn. El més destacat ha estat la sanguinària actuació de n'Esbudelladorus qui, fidel al seu estil, ha repartit garrotadades a tort i a dret. Aquest auriga sense entranyes ha aconseguit, finalment, marcar la primera osca al seu carro: el malaurat Titus Lucretius havia sobreviscut en primera instància a l'atac salvatge del tarragoní, però en començar el seu moviment, la roda malmesa no ha resistit i la quadriga negra ha sortit volant pels aires. En Titus és viu de miracle i el públic respira en veure com el pobre noi fuig cap als laterals, aparentment sense ferides greus. Tanmateix, la cursa ha acabat per a ell, no havent pogut completar ni tant sols mitja volta... (deu ser perquè les galeres se li donen millor :-)

Una altra víctima dels atacs de l'Esbudelladorus ha estat el cavall dret del gloriós Marianus Plinius Martinus, qui malgrat tot s'ha refet i hores d'ara encapçala la cursa juntament amb el seu company de factio, Mamurra mentula, i en Kimminus Raikkonicus. Aquestes tres quadrigues són a pocs metres de la primera corba, agafant-la per l'exterior. Un pèl més al centre i més endarrerits hi ha en Titus Lucretius Carus i en Lucius Desidius Saxa. D'altra banda, els aurigues de la factio germànica tremolen en veure's vigilats pel carnisser de Tarraco i tanca la cursa, una mica despenjat, en Rutilius Claudius Namatianus.

De premis i de daltonisme

Bé, per començar, anunciar-vos que ja tenim guanyador de l'Spiel des Jahres de 2007. Es tracta del joc de Michael Schacht Zooloretto.

En aquest joc cada jugador fa el paper de director d'un parc zoològic i ha d'obtenir animals per omplir-lo, especialment cries, i hi ha d'instal·lar diverses botigues i bars. És un joc derivat directament del joc de cartes Coloretto, també d'en Schacht. Com diu l'expert en jocs Bruno Faidutti, que inclou el Zooloretto a la seva ludoteca ideal, a diferència del fracàs que han tingut molts jocs de cartes quan s'han intentat traslladar i expandir a un joc de tauler, en Schacht ha aconseguit fer un gran joc partint de la mateixa idea que el seu germà petit... i alguns el consideren fins i tot millor! En definitiva, si en teniu l'oportunitat, no dubteu a provar-lo.

I de premis passem a qüestions més prosaiques. Com qui firma aquestes ratlles és daltònic, us haig de fer compartir l'extraordinària llista que acaba de publicar-se a la BGG: Color Blind Images, on un usuari ha anat recollint diverses imatges de jocs i les mostra comparant la versió "normal" amb la versió que veuria un daltònic. És sens dubte una llista molt útil quan et pregunten allò tan habitual de "Però segur que no veus cap diferència entre això i això?". Un exemple:

Imatge original:

El que jo veig...

Renovem la web

Doncs sí, ja feia temps que ens rondava pel cap renovar una mica la nostra web www.vexillum.net i finalment ens hi hem posat.


Bàsicament es tracta d'una millora interna (pels que sabeu de què va, hem canviat la vella estructura amb marcs, sovint incòmoda, per una formatació amb fulls d'estil), però també hem intentat millorar la navegació per les diferents pàgines i fer més fàcil el canvi d'idioma en qualsevol moment.

Bé, doncs, bona navegació! i si trobeu algun error o enllaç trencat, feu-nos-ho saber!

Ja és Corpus...

Com cada any, ja ha arribat el temps de Corpus i els carrers i les places de Berga s'omplen de música, foc i dances... La Patum ja és aquí!!

I l'any vinent anirem a Berga a viure-la i gaudir-la en directe. Amb un PatimPatamPatum sota el braç :-)

Visca la Patum!!

10 aurigues, 10 quadrigues, 40 cavalls

Devia ser la primavera de 1984. Jo encara no havia fet els 15 anys i els meus estudis s'emmarcaven dins d'allò que abans es coneixia com 1r de BUP (el batxillerat unificat polivalent ja no existeix i jo m'he fet gran...). L'institut havia organitzat unes jornades culturals amb activitats molt diverses i, com bé podeu imaginar, em vaig apuntar al fantàstic taller de jocs de simulació històrica. Hi havia el Civilization i el Circus Maximus d'Avalon Hill i, a més, un tercer joc que ara no recordo.

Vaig jugar als dos primers i, sense cap mena de dubte, aquests van ser els culpables de la meva afició pels wargames i jocs històrics "pesants" (abans, de petit, ja m'agradaven tota mena de jocs de taula). Els patiments de les civilitzacions antigues i totes aquelles quadrigues volant pel circ havien despertat el monstre que vivia al meu interior.

Ara, dos decennis després, en Pablo (des de Heidelberg), en Jordi (el nostre Cavaller Turmeric des de Tarragona) i en Xavi, el Marc i jo (els barcelonins) hem muntat una partideta de Circus Maximus via cyberboard. La cursa promet ser dura i sagnant, amb 10 aurigues lluitant per rebre els honors del guanyador.

Aquí teniu un resum de l'ambientació i els prolegòmens:

Em plau anunciar-vos que ja podem honorar el nostre estimat emperador Constantí I. Avui, 11 de maig de 330 (a qui l'importa un petit retrocés de 1677 anys, eh?), tots celebrem la fundació de la nova capital de l'imperi, Constantinoble. Per aquest motiu, estic convençut que els aurigues aquí presents s'estimaran més morir que no pas perdre aquesta cursa. Sense més preàmbuls:

Llarga vida al Cèsar i gilipolles mitja-nena l'últim!!

Plas, plas, plas... bravo, bravo...

hay pipas, palomitas, cacahuetes, Coca-Cola...

oe, oe, oé...

El circ de Maxenci és ben ple. Deu mil goles criden com una sola veu i els brams de la multitud fan que tothom oblidi per un moment les misèries d'un imperi corrupte i decadent. La plebs entusiamada veu com l'ínclit cònsul Marianus, organitzador d'aquesta cursa, deixa caure la tela blanca (mappa) i els aurigues amb millors reflexes ja han fuetejat els seus cavalls, que surten com un llamp de les carceres i aconsegueixen així uns centímetres d'avantatge...

Les diferents factiones i els seus curatores són:

• Germanica Superior (GS) Pablo


• Barcinonensis Urbis Veteris (BUV) Marià


• Barcinonensis Gratiae et Vulpeculi (BGV) Marc


• Barcinonensis Cavi situs (BCS) Xavi


• Tarraconensis Imperialis (TI) Jordi

I els protagonistes, els 10 aurigues:

(GS) Pijus Magnificus: marró, carro normal, cavalls lents
(GS) Michaelus Calceolarius: verd, carro lleuger, cavalls ràpids

(BUV) Marianus Plinius Martinus: blau marí, carro lleuger, cavalls normals
(BUV) Mamurra mentula: blanc, carro normal, cavalls normals

(BGV) Titus Lucretius Carus: blau cel, carro lleuger, cavalls normals, molt resistent
(BGV) Rutilius Claudius Namatianus: blanc-lila, carro pesat, cavalls lents, molt resistent

(BCS) Lucius Desidius: groc, marró, carro lleuger, cavalls ràpids
(BCS) Titus Cecilius: negre, carro normal, cavalls normals

(TI) Iackus Esbudelladorus: morat, carro pesat, cavalls normals
(TI) Kimminus Raikkonnicus Citius Maximus: vermell, carro lleuger, cavalls ràpids

Al final del primer torn, i sense gaire sorpreses (excepte un atac sense conseqüències d'Esbodelladorus contra Marianus), la quadriga groga d'en Lucius Desidius ha agafat uns metres de distància. Però la cosa tot just acaba de començar...

I si algun dia teniu l'oportunitat de jugar en directe amb la meravellosa maqueta del Jordi Roca, us ben asseguro que al·lucinareu! Diumenge passat, vuit afortunats van jugar-hi durant la fira JugarXjugar de Granollers.

(unes fotos estupendes dels amics cordovesos, Sonso i Jesús)

Impressions sobre Granollers

Com havíem promès, dissabte passat vam anar a la Fira de l'Ascensió de Granollers, on l'Oriol Comas organitzava la secció JugarXjugar, dedicada, evidentment, a jocs de tota mena. L'Oriol ens havia reservat un racó a la carpa dels autors de 4 a 8 de la tarda, però ja hi vam anar de bon matí per veure l'ambient. Com de cròniques ja n'han aparegut moltes pels webs i blocs del món dels jocs (excel·lents i detallades, vegeu les d'en Paco, d'en Fran, d'en Bascu i en Tomàs) ara farem un miniarticle d'opinió ;-)

Després de dos dies, la impressió general que m'ha quedat de l'esdeveninent és excel·lent. Una fira dedicada als jocs, amb gent dedicada a presentar les seves creacions, fer contactes i jugar a tota mena de jocs.

Tot i així, m'ha quedat una impressió secundària una mica agredolça, no pas per l'esdeveniment en si, sinó per la situació dels jocs en aquest país. És cert que hi havia molta gent, però aquesta gent eren, bàsicament, "els de sempre". M'explico: bona part del món dels jocs a Catalunya i a Espanya es va mobilitzar per assistir a la fira (a través de La BSK se'n va fer una bona publicitat i arribà gent de molts llocs), i això és bo, perquè vol dir que la comunitat de jugadors és activa i té ganes de fer un salt qualitatiu endavant, té ganes d'arribar a disposar d'alguna mena de Cannes o Essen. D'altra banda, però, a les carpes del JugarXjugar s'hi veien les cares de sempre i poca gent de fora que decidís entrar, a veure i a tocar, entrar a interessar-se per aquests jocs "estranys". Sembla que segueix sent dificil animar el públic general a provar jocs més enllà del parxís o l'oca... Potser si entre tots aconseguim que la fira a Granollers tingui continuitat i creixi, aquesta reticència cap als jocs de taula anirà desapareixent, fet que també ajudarà a que els editors de casa s'interessin i arrisquin en jocs nous.

En fi, em deixo de divagacions i us deixo amb algunes fotos de la cosa:

Ens trobem a Granollers

Dins del programa de la Fira jugarXjugar, i juntament amb altres autors que presenten les seves creacions, Vexillum us proposa una partida al PatimPatamPatum. La cita és el proper dissabte 19, de 4 a 8 de la tarda. Estarem encantats d'explicar-vos la nostra experiència a l'hora de dissenyar el joc i què pretenem a partir d'ara. Us hi esperem!

Més playtesting i compte enrera

Us volem anunciar que hem trobat la manera d'imprimir 1500 unitats del PatimPatamPatum amb gran qualitat i uns costos més reduïts. Això ens ha permès plantejar-nos seriosament la possibilitat de publicar el joc enguany, si tot va bé abans de nadal. I el que és més important, totes les precomandes gaudiran d'un preu de venda molt més ajustat: 23,90 EUR.
O sigui que, si ja heu fet la vostra reserva, felicitats! I si no és així, endavant, què estàs esperant?

Mentrestant, continuen les sessions de playtesting. Aquí teniu en Marc i la Laia decidint com havien de repartir llenya a les places. Podeu comprovar com la Laia, feliç, ja veia clar que anava a guanyar la partida... després va haver de sotmetre's a un control antidopatge, perquè tots sospitàvem que dins d'aquella ampolla hi havia substàncies farmacològiques antireglamentàries. En canvi, en Marc es conformava a esborrar tot allò que no li feia gràcia amb el tippex... i així li va anar, ja que va quedar l'últim ;-)



Hem acabat de definir la quantitat i el valor de les cartes, a més de les accions de certs personatges, com l'àliga i els borratxos. La partida va ser molt divertida, amb moltes esbatussades sobretot a la plaça de Sant Joan... i és que 11 punts de victòria són molts!




Esperem poder jugar-hi més sovint i tancar-ho tot ben aviat. Ja queda ben poc per al moment decisiu... l'hora PPP. I com a regal, una imatge de la nova versió del tauler de joc. No és la definitiva, però ja s'hi acosta bastant.

De Granollers a Tlatelolco

Avui mateix, amb tota la pompa i circumstància que escau a aquests actes, l'alcalde de Granollers ha anunciat el guanyador del I Concurs Ciutat de Granollers de creació de jocs, organitzat per l'Oriol Comas. El guanyador ha estat El mercado de Tlatelolco de Víctor Melo.

Els dos membres de Vexillum hem tingut l'honor de poder participar en la preselecció dels vuit finalistes i, com a torna, l'Oriol ens va aconseguir embolicar per fer d'hostesses (sense minifaldilla, per aquí no hi passàvem) durant les sessions de playtesting del jurat, dissabte passat a l'hotel Express by Holiday Inn de Montmeló.

Aquí podeu veure com el mestre Comas donava la benvinguda als membres del jurat. Després van venir hores i més hores de proves, valoracions i una decisió final que trobem molt encertada.


Tot plegat ens ha servit per constatar que El Mercado de Tlatelolco, a banda de ser el nostre favorit, és un molt bon joc: clar, simpàtic, divertit i complet. És molt recomfortant veure com es premia un bon producte i el treball del seu autor. En definitiva, un joc que funciona i que esperem veure ben aviat a les botigues del país (o això ja és somiar massa...?). Ah! si això fos França o Alemanya...

Us deixem amb unes fotos d'alguns membres del jurat mentre compraven mercaderies al mercat asteca:





Podeu llegir les regles del joc que en Víctor ha penjat a la xarxa.

I si voleu llegir una ressenya del joc que ha publicat un col·lega madrileny (i membre del jurat) en el seu bloc, aquí la teniu.